

Descripció física
El monstre de Frankenstein té un aspecte bastant horrorós i lleig. És alt i proporcionat i, tot i que va vestit amb una jaqueta i uns pantalons que li van curts i ajustats, podem intuir que és robust.
La negror de la roba li dóna una aire terrorífic i malvat, alguns cops; d’altres provoca tristor i pena.
La forma del seu cap és més aviat quadrada, però allargada cap a la banda de la barbeta. El seu crani és anormal, tant per la forma com per les mides.
Té poc cabell i el poc que té el té aplanat, clenxinat cap al davant amb una pinta. Tot i així se li veu un front anormalment gran, amb una cicatriu molt visible.
Les celles són baixes, col·locades a l’inici de la cavitat dels ulls, i no són gaire visibles per l’ombra que crea la banda inferior del front sobre elles.
A sota, els ulls semblen orientals, perquè estan gairebé tancats i no se li veu el color de les ninetes. Tenen una aparença malaltissa, amb unes ulleres fosques i arrugades,com de mort. No té pestanyes.
Al centre de la cara, hi destaca el nas, simètric i ben centrat, de forma triangular amb una base ampla, que contrasta les galtes, xuclades i gairebé inexistents.
La boca és allargada i recta inexpressiva, amb uns llavis molt prims.
La barbeta és amb una forma estranya, com de tauró.
A banda i banda del cap, s’hi observen unes orelles bastant grans i una mica obertes.
Subjecten el cap al coll una mena de cargols metàl·lics –dos en concret- un a cada banda.
Pel que fa al cos, val a dir que té un pit ample, unes espatlles fortes i un ventre pla.
Els braços són llargs i, tot i que només se’n veu una petita part, intuïm que són forts i musculosos. Les mans, grans i poderoses, tenen les venes marcades.
Pel que fa a les extremitats inferiors, cal destacar que les seves cames, llargues i fortes, estan una mica obertes, potser per culpa de les sabates que tenen molta plataforma a les soles.
Descripció psicològica
El personatge que descrivim no és una persona dolenta (Ho prova el fet que juga innocentment amb la xiqueta, tirant floretes al llac; obeeix quan se li diu que s’assegui, etc), tot i que porta dins del cap el cervell transplantat d’un criminal.
Sembla, però, que en el procés de donar-li vida se li hagi esborrat la memòria i no recordi res. Ara es com un nen petit, amb la diferencia que entén que li diuen.
Les circumstàncies el porten a matar a l’ajudant del doctor, el metge de la universitat, la xiqueta i, a més, en malfereix uns altres. Però, en tots els casos, ho fa per reacció a algun estímul: penja l’ajudant perquè el tortura amb el foc i el flagel·la; ofega amb les mans el professor, que intenta esquarterar-lo; tira al llac la xiqueta perquè es pensar que surarà com les flors amb les quals juguen, i així sucessivament.
Si acaba convertint-se en un homicida és perquè no ha tingut més remei que matar per sobreviure. Ell mateix acabarà morint de forma violenta i desapareixerà, gràcies al foc purificador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada